1
00:00:04,730 --> 00:00:09,200
EMPodCat, el pòdcast d'urgències i emergències mèdiques en català.
2
00:00:11,130 --> 00:00:20,380
Bon dia i bon hora a tothom, dels oients de l'EMPodCat. Presentem avui l'episodi número 48, que és l'últim episodi de la quarta temporada.
3
00:00:20,380 --> 00:00:32,180
Com sempre, som els mateixos habituals, tot i que ens agrada molt que de tant en tant ens ve algú a visitar i ens explica els seus temes preferits. Però avui estem l'Albert i jo.
4
00:00:32,490 --> 00:00:38,600
Albert, bon dia. Presenta't una miqueta per la gent que encara no ens coneix i que afortunadament ens sent per primera vegada.
5
00:00:38,620 --> 00:00:52,500
Bon dia. Jo sóc l'Albert Homs, sóc infermer d'urgències i emergències, ara mateix a l'Hospital de Cerdanya i a l'ambulància SEM del territori i tinc aquest lloc web, que és EmermedPirineus, i també a diferents xarxes socials també per aquest mateix nom.
6
00:00:52,780 --> 00:00:54,560
I tu, Xavi, va, ara t'has de presentar tu.
7
00:00:54,660 --> 00:01:07,860
Sí, sóc en Xavi Basurto i sóc metge d'urgències de l'Hospital de Figueres i també donem voltes per l'Alt Empordà i cap a Girona també amb la 606 del SEM.
8
00:01:08,010 --> 00:01:16,260
I quan tenim temps, algunes de les coses que expliquem aquí, abans les publiquem en format bloc a un bloc que es diu urgem.cat.
9
00:01:16,390 --> 00:01:23,030
I així també ens trobareu, sobretot a Twitter, a l'Instagram també, però és que no tinc temps de penjar-ho tot en allà. Bàsicament el bloc i el Twitter.
10
00:01:23,390 --> 00:01:28,950
Ah, i també ens podeu seguir, oi que tenim alguna xarxa social, Albert, que tu controles molt?
11
00:01:28,950 --> 00:01:31,070
Que tenim 100 i escaig seguidors ja.
12
00:01:31,070 --> 00:01:33,260
El grup de Telegram.
13
00:01:33,260 --> 00:01:40,660
120 no sé quants, sí, que ens anem explicant coses allà. De fet, avui a les recomanacions n'hi ha alguna dels nostres oients en aquest grup.
14
00:01:40,800 --> 00:01:47,780
Ah, molt bé, molt bé. A finals d'aquesta temporada serem ja mil seguidors en el en el Telegram, Albert, no et preocupis.
15
00:01:47,780 --> 00:01:47,800
En dubto bastant, però bé, d'il·lusió també se'n viu.
Ah, molt bé, molt bé. A finals d'aquesta temporada serem ja mil seguidors en el en el Telegram, Albert, no et preocupis.
16
00:01:47,800 --> 00:01:50,500
En dubto bastant, però bé, d'il·lusió també se'n viu.
17
00:01:50,560 --> 00:02:01,900
Molt bé. Va, avui, eh, parlarem de diversos... bé, les seccions de sempre i comencem com sempre amb el tema principal, que avui ens el presenta l'Albert.
18
00:02:02,000 --> 00:02:07,600
i que, com a novetat, ens parlaràs d'algun tema electrocardiogràfic, Albert?
19
00:02:07,600 --> 00:02:10,330
Gran novetat. Ja sabeu que...
20
00:02:10,430 --> 00:02:12,530
Sortirem tots cardiòlegs d'aquí, eh, ja.
21
00:02:12,560 --> 00:02:18,360
Cardiòlegs no ho sé, ja sabeu que tinc aquesta passió amb l'infart, amb la síndrome coronària aguda i l'electrocardiografia.
22
00:02:18,360 --> 00:02:18,610
Sí.
23
00:02:18,630 --> 00:02:25,460
I aquesta temporada no n'havíem parlat i no pot ser. O sigui, que no us n'escapeu. Aquest, com que va d'electros, també el tindrem en vídeo.
24
00:02:25,520 --> 00:02:34,160
Nosaltres, com sempre, com que sabem que la nostra plataforma és d'àudio, doncs intentarem descriure-la el millor possible, però a les notes de l'episodi tindreu la presentació que faré servir amb les imatges
25
00:02:34,160 --> 00:02:48,000
i a can YouTube o a l'Spotify, doncs hi penjarem el vídeo també, perquè els que ens vulgueu veure en vídeo, doncs a part de veure'ns les cares, jo mal afaitat aquest cop i constipat, com noteu per la veu, doncs també podreu veure la presentació aquesta amb les imatges que ens interessen.
26
00:02:48,650 --> 00:02:50,200
Molt bé. Fantàstic.
27
00:02:50,200 --> 00:02:53,490
[Música]
28
00:02:53,500 --> 00:03:01,030
Us comparteixo, abans de la presentació, us comparteixo la meva entrada al bloc, perquè això ho vaig escriure al bloc fa unes setmanes. Us vull parlar d'un altre... ehm...
29
00:03:01,030 --> 00:03:01,530
Patró?
30
00:03:01,700 --> 00:03:02,400
Gràcies.
31
00:03:02,890 --> 00:03:03,230
[riu]
32
00:03:03,240 --> 00:03:13,300
Us vull parlar d'un altre patró electrocardiogràfic d'infart agut de miocardi, ja sabeu que el paradigma que s'està fent servir ara l'hauríem de canviar, estem fent servir la síndrome coronària aguda amb elevació de l'ST,
33
00:03:13,340 --> 00:03:24,360
però els que ja fa temps que ens seguiu sabeu que a l'episodi 4 vam parlar d'una cosa que havia traduït que era els OMI, els occlusion myocardial infarction, que vam traduir per els infarts aguts de miocardi oclusiu, els IAMO.
34
00:03:24,760 --> 00:03:31,460
Que si recordeu totes les vegades que hem anat parlant és allò que no tots els infarts van amb elevació d'ST i no tota elevació de l'ST és un infart, oi?
35
00:03:31,560 --> 00:03:44,400
Bé, doncs aquest és un altre patró, és el patró que es diu de ondes T hiperagudes, en anglès respon a les sigles HATW, que és HyperAcute T-Wave, ona T hiperaguda.
36
00:03:44,430 --> 00:03:51,960
Trobareu a la presentació una imatge que és, diguem-ne, la seqüència temporal normal de canvis electrocardiogràfics quan se'ns oclueix una artèria.
37
00:03:52,000 --> 00:03:59,600
Quan s'oclueix una artèria, el primer que passa és que se'ns allarga el QT, la distància que va des del principi del complex QRS fins que s'acaba la onda T.
38
00:03:59,660 --> 00:04:11,930
Això és fàcil de dir, però si no saps quin QT tenies abans de tapar-se l'artèria, doncs no sabràs si s'ha allargat o no. A més, el QT teniu present que és allò que en funció de la freqüència cardíaca, doncs és més curt o és més llarg, i llavors s'ha de corregir i totes aquestes històries rares.
39
00:04:12,300 --> 00:04:14,430
És una cosa interessant de saber, però no ho veurem.
40
00:04:14,430 --> 00:04:21,130
Jo t'haig de confessar que no ho sabia això, eh? Que això que s'allargués el QT amb un infart al principi, que era la primera manifestació, no ho sabia.
41
00:04:21,200 --> 00:04:33,400
Això em sembla que se sap gràcies als gossos, que es dedicaven a putejar gossos en el seu moment i es va veure això, que quan els hi ocluïen l'artèria coronària al laboratori, doncs el primer que passava és que se'ls allargava el QT.
42
00:04:33,730 --> 00:04:42,730
Després, ja ve aquest, el que parlarem avui, que és aquesta onda T hiperaguda, i a partir d'aquí, aquesta onda T hiperaguda es va transformant en aquesta elevació de l'ST,
43
00:04:42,730 --> 00:04:51,860
que és el patró típic, que és el més habitual, n'hem parlat també de patró de l'elevació de l'ST, en els infarts aguts de miocardi, també no recordo ara quin capítol és de la tercera temporada, en vam parlar,
44
00:04:51,860 --> 00:04:54,530
i aquesta elevació de l'ST, doncs, anirà evolucionant.
45
00:04:54,530 --> 00:05:04,030
Si no ho resolem, doncs, començaran a aparèixer les ones Q, que vol dir que hi ha hagut ja necròsi al miocardi, i llavors, a mesura que va avançant, doncs, l'onda T es revertirà,
46
00:05:04,030 --> 00:05:12,060
passarà a negativitzar-se i quedarà l'infart establert, o bé, si ho resolem, doncs, tindrem un patró de Wellens, que se'n diu, que és un signe de reperfusió, no?
47
00:05:12,100 --> 00:05:18,060
Que tenim inicialment la onda T és bifàsica, és positiva i negativa i després es torna més negativa.
48
00:05:18,260 --> 00:05:24,960
Això haureu d'anar a les imatges, evidentment, per entendre-ho, però el Wellens també em sembla que hem parlat alguna vegada, sinó la meva entrada al bloc també ho tinc.
49
00:05:25,030 --> 00:05:34,160
Escolta'm, i aquesta seqüència temporal és qüestió de minuts, d'hores o és constant? Això, vull dir, jo sé que si veig que el QT s'allarga, sé que al cap de mitja hora,
50
00:05:34,200 --> 00:05:44,530
si és un infart, tindré una T hiperaguda i sé que al cap d'una hora l'elevació de l'ST i al cap de 48 hores la Q o no té perquè tindre un patró temporal fixe això?
51
00:05:44,530 --> 00:05:51,600
No és fixe i a més a més, els pacients no llegeixen els llibres de text, llavors cap pacient està obligat a seguir la seqüència tal i com deu mana.
52
00:05:51,660 --> 00:05:55,200
Pots començar directament amb elevació de l'ST o no passar de on de T hiperaguda.
53
00:05:55,260 --> 00:06:01,230
Sí que la on de T hiperaguda és estrany veure-la passades gaires hores de l'inici de la simptomatologia.
54
00:06:01,230 --> 00:06:11,200
També hem de pensar que la simptomatologia pot anar i venir. Tu pots estar tapat i anar-se tapant i destapant. Llavors, com que els pacients també s'expliquen tan bé sempre, oi?, doncs clar, ens trobem que és tot és molt variable.
55
00:06:11,200 --> 00:06:13,660
I tampoc nosaltres escoltem 100% bé, saps?
56
00:06:13,810 --> 00:06:15,810
No, no gaire sovint, no.
57
00:06:15,860 --> 00:06:19,200
Sí que quan apareixen ondes Q, ja hi ha necrosi miocardíaca.
58
00:06:19,200 --> 00:06:23,360
Això sí que ho hem de saber i això acostuma a passar a partir de l'hora ja pot començar a haver-hi ondes Q.
59
00:06:23,360 --> 00:06:35,500
Que això no vol dir que ja estigui tot mort, és a dir, quan hi ha ondes Q no és que no haguem de fer res. Pot haver-hi ondes Q i que no hi hagi res a fer i, per tant, no té sentit destapar, però si tenim ondes Q i encara hi ha elevació de l'ST vol dir que segurament encara queda alguna part de miocardi salvable.
60
00:06:35,500 --> 00:06:40,600
I per tant, seria tributari de fer alguna cosa, encara que ja tinguem la una Q establerta, eh?
61
00:06:40,760 --> 00:06:48,730
Però vaja, la idea que tenim és que des de que es tapa, comencem amb l'allargament del QT, que no ens és útil. I després ve la ona T hiperaguda.
62
00:06:48,860 --> 00:06:59,300
Això vol dir que al principi, el primer que veurem és la ona T hiperaguda. Per tant, si és el primer que veurem, és molt precoç i com abans ho reconeixem, abans podrem començar a tractar i menys mort miocardíaca hi haurà.
63
00:06:59,360 --> 00:07:03,560
Per tant, és important reconèixer aquest patró. Quin és el problema? Doncs, que està definit com el cul.
64
00:07:03,700 --> 00:07:19,560
Jo la definició que més m'ha agradat de les que he anat trobant, és la que he escrit al meu bloc, que diu que les ondes T hiperagudes són ondes T altes i grosses, més altes al seu pic i més amples a la base del que tocaria, desproporcionades respecte a la R o S precedent.
65
00:07:19,700 --> 00:07:23,100
I aquesta petita frase diu moltes coses, oi?
66
00:07:23,510 --> 00:07:33,330
Mira, us poso... us ho descriuré pels que ho esteu escoltant el pòdcast, us poso dos traços al costat que corresponen a V3 del mateix pacient, un amb simptomatologia i l'altre no.
67
00:07:33,330 --> 00:07:40,760
Pels que estigueu veient la imatge, és el de l'esquerra és amb circumstàncies normals, el de la dreta és amb simptomatologia, i el que veiem és que tenim un RS,
68
00:07:40,760 --> 00:07:47,400
doncs que la R fa uns sis quadrets d'alçada i la S uns cinc quadrets cap avall,
69
00:07:47,400 --> 00:07:57,100
això en el complex normal, després tenim un quadre gran, pues aquests 200 milisegons d'un ST pla i després tenim una onda T, doncs, com totes les ondes T, no?
70
00:07:57,130 --> 00:08:03,000
Que puja uns dos quadrets d'alçada i tenim uns tres quadrets d'empit de pujada i un quadret d'empit de baixada.
71
00:08:03,100 --> 00:08:07,460
Això seria un electro bastant normal, probablement d'algú d'una certa edat ja.
72
00:08:07,660 --> 00:08:16,760
A la dreta hi tenim el mateix pacient ja amb símptomes i el que veiem és que la R s'ha fet una mica més petita, en comptes de mesurar aquests sis quadrets, ara en fa només quatre,
73
00:08:16,760 --> 00:08:23,760
però el que sí que veiem és que aquesta T, que abans feia dos quadrets d'alçada, ara en fa sis o set i comença a pujar molt abans.
74
00:08:23,760 --> 00:08:33,930
Així que hem dit que hi havia un quadret gran, aquests 200 mil·lisegons, abans no comença a pujar la T, aquí és que comença pràcticament on acaba la S, en el punt J i creix molt més.
75
00:08:34,100 --> 00:08:44,260
És evident que la onda de la dreta, aquesta que diem que té una T tan enorme, aquesta és hiperaguda. És desproporcionadament gran respecte al QRS que el precedeix, aquest RS que veiem.
76
00:08:44,400 --> 00:08:55,400
És desproporcionadament gran i a més a més és molt més gran a la base, és... A mi m'agrada dir-ls-hi que són grosses, eh? Tot i que l'adjectiu gros té a veure amb volum, clar, aquí és una superfície, no? Però...
77
00:08:55,430 --> 00:09:00,030
Jo n'hi dic que són grosses. Hi ha gent que és gran i hi ha gent que és grossa, no? Doncs aquesta T és molt grossa.
78
00:09:00,030 --> 00:09:09,400
I una pregunta, és que no m'havia adonat d'això. El fet de que es digui hiperaguda, vol dir perquè apareix al principi de la clínica de l'infart?
79
00:09:09,560 --> 00:09:15,810
O és perquè la la T comença a créixer ja molt després de l'onda S del QRS?
80
00:09:16,130 --> 00:09:25,530
Doncs mira, jo crec, i és una creença, no en tinc proves, que és pel fet que es presenta molt aviat en la simptomatologia de l'infart, més que no pas per la forma.
81
00:09:25,550 --> 00:09:34,760
És que no sé, no havia vist això, que sí, que amb un electro normal la té, comença bastant més tard que aquesta hiperaguda, no? Que ja pots començar a veure que creix al final del QRS.
82
00:09:34,800 --> 00:09:39,120
Sí. I aquí el que és rellevant, és molt rellevant, és el tema de la proporcionalitat.
83
00:09:39,430 --> 00:09:49,830
Ara en la següent imatge que tinc es veu: a l'esquerra es veu una D.III, per exemple, que es veu un QRS, un RS petitet, que deu fer... la R fa dos quadrets i la S també fa dos,
84
00:09:50,030 --> 00:09:56,360
i en canvi tenim a darrere una T que ens en fa quatre d'alçada, eh? I el mateix, comença molt a prop del punt J i és molt ampla.
85
00:09:56,360 --> 00:10:06,100
Clar, la T d'abans hem dit que feia 7 mm d'alçada, aquí em fa només quatre, però és que el QRS, l'RS aquest és molt petit i la T és proporcionalment molt grossa.
86
00:10:06,360 --> 00:10:18,260
En canvi, a mà dreta tenim V3, el que veiem és un QRS enorme, tots són enormes, de fet aquest de V3, doncs se'ns menja... Tenim una part de V2 que se'ns ho menja i ens surt de la pantalla.
87
00:10:18,360 --> 00:10:27,190
I la T aquesta de V3 fa un centímetre d'alçada i també comença, com és V3, també comença molt a prop del punt J, que també ja està elevat un parell de mil·límetres o tres.
88
00:10:27,330 --> 00:10:35,400
Aquesta T és molt més grossa que la que hem vist abans, però la que és més petita de mida absoluta és la que és hiperaguda,
89
00:10:35,600 --> 00:10:44,500
mentre que la que és més gran de mida absoluta és, en aquest cas és una repolarització precoç, és normal, normal entre cometes per aquest pacient, és a dir, no és un síndrome coronari agut.
90
00:10:44,630 --> 00:10:51,600
És a dir, no és només la mida el que és rellevant. És la mida, però sobretot la proporció respecte al QRS precedent.
91
00:10:51,600 --> 00:10:52,230
Al complex...
92
00:10:52,300 --> 00:10:53,520
Exactament, sí.
93
00:10:53,580 --> 00:11:02,420
I també és la forma. La T habitualment, l'empit de baixada, és a dir, des del zenit del punt més alt fins que torna a l'elèctrica, és més dret que no pas l'empit de pujada.
94
00:11:02,460 --> 00:11:10,750
Aquí en una imatge que tinc, doncs es veu, a la dreta es veu unes zones T de hiperpotassèmia, que són molt grans, fan 15 mm d'alçada.
95
00:11:11,010 --> 00:11:16,270
És veritat que el QRS també doncs és bastant gran, hi ha una S de 20 mm pràcticament.
96
00:11:16,670 --> 00:11:28,150
Però aquestes, si et hi fixes, són a l'empit de baixada d'aquesta onda d'hiperpotassèmia és molt dret, és a dir, aquests 15 mm els fa amb un sol quadret petit, en canvi la pujada la fa amb tres o quatre quadrets de pujada.
97
00:11:28,200 --> 00:11:32,730
L'onda T habitualment puja progressivament i baixa de forma molt més abrupta.
98
00:11:32,930 --> 00:11:42,660
En canvi, si, per exemple, que fem una imatge a l'esquerra, el que es veu és que l'empit de baixada no és tan dret, no és tan abrupte i, per tant, l'onda T es torna com més simètrica.
99
00:11:42,700 --> 00:11:52,930
És molt gran, evidentment, respecte al QRS que la precedeix i a més a més és relativament simètrica. No és només la mida en proporció QRS, sinó també és una mica la forma respecte a la T normal.
100
00:11:53,030 --> 00:11:53,330
Val.
101
00:11:53,360 --> 00:12:02,890
Bé, això de les T's aquestes, se'n fa cas ara, fa... Tota aquesta moguda dels IAMOs, dels OMIs, doncs se'n fa molt cas, però això està escrit de fa molts anys.
102
00:12:03,100 --> 00:12:10,060
De la història de l'electrocardiografia, que potser algun dia en parlarem, comença a finals del segle XIX, però sobretot a principis del segle XX.
103
00:12:10,140 --> 00:12:16,710
Jo he trobat un parell d'articles, un del 34 i un del 47, que parlen d'aquestes T grosses.
104
00:12:16,800 --> 00:12:23,560
A mi... Clar, aquests articles a més estan escrits, doncs imagineu, fa un segle, us podeu imaginar una miqueta com estan escrits, és una descripció...
105
00:12:23,760 --> 00:12:32,500
Se'm fa difícil realment dir que quan descrivien això el que estaven veient era la mateixa onda T hiperaguda. Us podeu imaginar la qualitat tècnica d'un electrocardiograma de l'any 30.
106
00:12:32,500 --> 00:12:32,530
Que els feien encara amb les mans dins les galledes d'aigua salada. No m'atreveixo a dir que és el mateix.
Se'm fa difícil realment dir que quan descrivien això el que estaven veient era la mateixa onda T hiperaguda. Us podeu imaginar la qualitat tècnica d'un electrocardiograma de l'any 30.
107
00:12:32,530 --> 00:12:37,060
Que els feien encara amb les mans dins les galledes d'aigua salada. No m'atreveixo a dir que és el mateix.
108
00:12:37,100 --> 00:12:45,260
I de fet, en un altre article ja bastant més recent del 77, que hi posen ja imatges, que parlen d'aquestes ondes T i que a més a més ja fan referència que són molt precoces, que venen molt aviat,
109
00:12:45,300 --> 00:12:55,140
i aquest m'agrada perquè en aquest article hi ha l'electro basal i després els temps i com va canviant, no? I aquí el que vaig veient és que fan més pinta d'elevació de l'ST que no només d'onda T hiperaguda,
110
00:12:55,140 --> 00:13:03,130
perquè dins aquesta seqüència que us he explicat al principi, comencem per la T hiperaguda i després ens comença a venir l'elevació de l'ST. Fins aquí anem bé, no?
111
00:13:03,130 --> 00:13:03,600
Sí, sí, sí.
112
00:13:03,600 --> 00:13:10,260
Bé, a llavors, hem d'intentar objectivar això, perquè jo puc dir que una cosa és grossa, però a un altre no li semblarà.
113
00:13:10,260 --> 00:13:15,590
I aquí és on les coses comencen a complicar bastant. Quin alçada ha de tenir l'onda T hiperaguda?
114
00:13:15,600 --> 00:13:23,790
Doncs, ondes T de més de... Les ondes T habitualment es mouen entre 5 i 10 mm d'alçada. Si són gaire més grans, hem de pensar que és hiperagut, oi?
115
00:13:24,070 --> 00:13:31,460
Bé, aquí en la presentació, doncs veureu un electrocardiograma d'una persona que el seu primer electro és normal, és a dir, en un moment que no tenia dolor,
116
00:13:31,460 --> 00:13:38,120
i després com quan torna a tenir dolor, comença a créixer la T i es veu molt gran la diferència del primer al segon.
117
00:13:38,120 --> 00:13:43,760
Per tant, aquí ja tenim un primer aprenentatge, si tenim un electro basal, el canvi de la mida de l'ona T ens ha de fer sospitar molt.
118
00:13:43,980 --> 00:13:51,390
Però insisteixo amb que no hi ha una mida establerta. Ens fot, perquè quan busquem coses objectives, doncs, per la mida no la trobarem.
119
00:13:51,760 --> 00:13:58,740
Quan dic mida, em refereixo a l'alçada, eh? En aquest cas, eh, li diuen amplitud, però no m'agrada, jo diria l'alçada. Això d'amplitud és que no no m'acaba d'agradar.
120
00:13:59,040 --> 00:14:05,310
L'altra part que ja hem anat insistint és l'amplada. És a dir, hem dit que són molt més amples a la base del que els hi tocaria.
121
00:14:05,590 --> 00:14:10,400
Doncs, part d'aquesta amplada a la base s'aconsegueix a base d'estirar la part final de la T, de forma que se'ns allarga el QT.
122
00:14:10,560 --> 00:14:24,030
A la presentació hi ha d'un mateix pacient V2-V3, amb i sense la T hiperaguda. A l'esquerra hi ha la onda T normal i l'alçada, doncs, és 3 mm, en canvi, l'onda T hiperaguda és quatre, és a dir, ha canviat només 1 mm d'alçada.
123
00:14:24,160 --> 00:14:29,700
Estic veient V3, eh? És veritat que la R del QRS, doncs ha passat de 5 mm d'alçada a tres.
124
00:14:29,830 --> 00:14:41,000
Això és una cosa que també es veu sovint, com la R, a mesura que el miocardi pateix, doncs la R va disminuint de mida. És a dir, hi ha menys miòcits funcionant, menys miòcits que despolaritzen, per tant, l'onda és més petita.
125
00:14:41,030 --> 00:14:48,000
A l'onda T el que veiem és que el que se'ns ha allargat és la part final de la T. Ha crescut una miqueta d'alçada i s'ha allargat una mica la part final
126
00:14:48,060 --> 00:14:52,560
Això ens ho torna una mica més simètric, perquè llavors tant l'empit de pujada com de baixada són més suaus.
127
00:14:52,630 --> 00:15:00,580
El pic, el zenit no és tan punxegut, perquè s'ha anat disminuint l'empit de pujada i baixada, doncs, es torna més pla i l'amplada és més grossa.
128
00:15:00,580 --> 00:15:06,930
Al final, el que acaba determinant això és una miqueta la superfície que hi ha dins la T, per sota del traç de la T.
129
00:15:07,100 --> 00:15:11,010
Si nosaltres veiem una T que el QRS cap a dins, compte, eh?
130
00:15:11,100 --> 00:15:20,560
Compte perquè si el QRS cap a dins la T és molt probable que estiguem parlant d'una T hiperaguda, és a dir, no té sentit que un QRS sigui petitet i després tinguem una T molt grossa.
131
00:15:20,660 --> 00:15:25,680
Si hi ha molt pocs miòcits que despolaritzen, doncs no té sentit que després se'n repolaritzin molt més, oi?
132
00:15:25,680 --> 00:15:28,700
L'altra part que també ens interessa és aquesta de la morfologia que us deia.
133
00:15:28,830 --> 00:15:41,730
També a la presentació, doncs veureu una grafiqueta en que això que us comentava que l'empit de baixada es fa menys abrupte, doncs hi ha també un electro d'una mateixa persona en que he marcat com l'empit de pujada té un cert angle de...
134
00:15:41,860 --> 00:15:51,060
No massa dret, i en canvi l'empit de baixada és molt més dret i com a mesura que ens creix la T per la banda de darrere, doncs la T creix d'alçada, per tant, l'empit de pujada es fa una miqueta més dret
135
00:15:51,100 --> 00:15:59,900
i s'estira cap a la banda del final, llavors l'empit de baixada es fa no tan dret i el que ens acaba portant és sempre a aquest augment de superfície sota la corba.
136
00:15:59,900 --> 00:16:04,840
És aquest canvi de morfologia que us deia, es torna més simètrica, per què? Perquè se'ns allarga per la banda de darrere.
137
00:16:05,430 --> 00:16:17,400
I l'altra cosa que també ens podem trobar és que el punt J, és a dir, allà on acaba l'onda S i comença el segment ST, doncs que el segment ST comenci per sota de la línia isoelèctrica.
138
00:16:17,950 --> 00:16:23,250
I això, a la imatge que he posat a la presentació, aquest patró li hauria de sonar a algú perquè ja n'hem parlat també.
139
00:16:23,510 --> 00:16:30,130
Aquest és el patró de De Winter, que el que veiem és una T bastant simètrica, bastant alta,
140
00:16:30,130 --> 00:16:37,960
potser no és tan grossa com les altres T hiperagudes que us he anat ensenyant i que us he anat parlant, però és que comença per sota la línia isoelèctrica.
141
00:16:38,120 --> 00:16:45,770
Llavors, realment, si tu t'imaginessis aquesta onda T, te l'imaginessis que acaba el mateix lloc on comença, doncs veies que també la base és molt ampla.
142
00:16:46,700 --> 00:16:55,030
Aquestes quatre coses que ens hem de fixar és quina alçada té, quina amplada té la seva base, com de simètrica i de pendents són els empits de pujada i baixada
143
00:16:55,030 --> 00:17:02,360
i aquest punt jota que si comença per sota de la línia isoelèctrica, doncs se'n diu onda T de De Winter i és un tipus d'una T hiperaguda d'aquestes, d'acord?
144
00:17:02,630 --> 00:17:07,360
No us he portat gaire informació bona, perquè seguim sense ser massa objectius.
145
00:17:08,020 --> 00:17:20,070
I s'ha intentat, eh, realment s'ha intentat, de moltes maneres, s'ha intentat objectivar... és a dir, molt bé, jo ho veig i dic que ho és i el veí ho veu i diu que no ho és. Qui té raó? Doncs hem de trobar alguna forma objectiva de fer-ho, no?
146
00:17:20,070 --> 00:17:32,290
I això és on els últims dos, tres anys, aquests savis que jo segueixo, l'Smith, en Myers i l'Aslanger i tota aquesta colla, han invertit bastant temps en això. I han començat a fer càlculs i fórmules.
147
00:17:32,770 --> 00:17:39,760
Hi havia una fórmula antiga, bé, antiga, de fet no és tan antiga, eh? Per determinar si a les derivacions precordials,
148
00:17:39,800 --> 00:17:48,660
si aquelles T tan grosses que a vegades es veuen, si eren part de la repolarització precoç, que és un variant de la normalitat amb gent jove i sobretot amb homes negres,
149
00:17:48,660 --> 00:17:48,700
o era realment una elevació de les derivacions precordials que indicava una obstrucció de la descendent anterior.
si aquelles T tan grosses que a vegades es veuen, si eren part de la repolarització precoç, que és un variant de la normalitat amb gent jove i sobretot amb homes negres,
150
00:17:48,700 --> 00:17:54,730
o era realment una elevació de les derivacions precordials que indicava una obstrucció de la descendent anterior.
151
00:17:54,760 --> 00:18:03,100
Recordeu, i això també ho aprofito per treure-ho ara, que totes les derivacions representen, cadascuna d'elles representa un lloc des del qual mirem el cor
152
00:18:03,400 --> 00:18:09,030
i que el que puja en una banda ha de baixar en l'altra. Llavors, quan busquem una obstrucció, els signes d'una obstrucció en electro,
153
00:18:09,060 --> 00:18:17,160
sabem que la banda especular, és a dir, la banda mirall d'aquella, la banda que està al lloc contrari, doncs hem de veure imatges invertides respecte a aquesta.
154
00:18:17,330 --> 00:18:28,050
Què passa? A la cara anterior del cor, l'únic invertit de la cara anterior del cor és la cara posterior, que a més a més té tot el pulmó que li fa de coixí i per tant ens disminueix la quantitat d'electricitat que podem mesurar.
155
00:18:28,100 --> 00:18:38,460
Llavors, bé, es va fer inventar aquesta fórmula, que no una fórmula de quatre variables que et mesurava, bé, era infumable la fórmula, era infumable. Els 60 milisegons del punt J havies de mesurar, bé, una cosa horrorosa.
156
00:18:38,880 --> 00:18:45,130
Llavors aquests mateixos autors, ara el 23 van fer un altre intent, que us he posat la diapo aquí a la presentació també.
157
00:18:45,450 --> 00:18:53,970
I el que es veu és dos electros posats en paral·lel d'una onda T hiperaguda i d'una altra ona T gran, més gran que l'anterior, perquè no és hiperaguda.
158
00:18:54,290 --> 00:19:02,900
Llavors et comencen a fer uns càlculs que relacionen la mida del QRS amb l'alçada de la T, amb la superfície per sota de l'onda T.
159
00:19:10,710 --> 00:19:12,710
I comencen a fer uns càlculs i et diuen, "No, goita, a partir d'aquesta relació de l'àrea per sota de la T amb l'amplada del QRS, doncs a partir d'aquest número és indicatiu d'oclusió i per sota d'aquest número no".
160
00:19:12,710 --> 00:19:17,030
És una forma d'intentar objectivar això que és tan tan subjectiu, no?
161
00:19:17,270 --> 00:19:23,630
I l'últim, que és el que va forçar que fes aquesta entrada, és una cosa que han publicat fa ben poc, a l'abril vam publicar el pòster
162
00:19:23,630 --> 00:19:30,030
i em consta que l'article que ho defineix està a la impremta, eh?, està pendent que els referees li donin el vistiplau.
163
00:19:30,030 --> 00:19:31,730
Aquests han creat una fórmula.
164
00:19:31,930 --> 00:19:40,100
Llavors et diuen que necessites tenir amb dues derivacions contigües, això passa igual que amb la síndrome coronària aguda amb l'elevació de l'ST, que compleixin dues regles.
165
00:19:40,230 --> 00:19:55,580
Una és que l'àrea per sota de la T relativa a l'alçada del QRS ha de ser una mida. És a dir, si divideixes l'àrea per sota de l'alçada del QRS, ha de ser per sobre de 60 o per sobre de 80 si ens anem a V2-V3.
166
00:19:55,580 --> 00:20:04,040
Aquesta fórmula, això que us explico, no aplica a vR-V1, perquè, bé, això un dia ho podem parlar perquè vR-V1 són derivacions una miqueta estranyes.
167
00:20:04,950 --> 00:20:10,500
Primera cosa que ha de complir, això que us deia, que l'àrea de la T relativa al QRS ha de superar una mida.
168
00:20:10,560 --> 00:20:25,930
I l'altra cosa que també s'ha de complir és que la T ha de ser simètrica, és a dir, la distància que hi ha d'haver-hi des del punt J fins al zenit, fins a l'àpex de la T, respecte a la distància al punt J fins al final de la T, ha de ser inferior a 0,67.
169
00:20:26,240 --> 00:20:33,560
A la imatge es veu molt clar, no?, doncs que la T se'ns ha tornat més simètrica, perquè l'àpex, perquè el punt més alt s'acosta més al QRS.
170
00:20:33,600 --> 00:20:40,000
I si compleix aquestes dues coses, pots dir que tens una onda T hiperaguda i si ho compleix amb dues derivacions, doncs que tens l'infart corresponent.
171
00:20:40,330 --> 00:20:49,740
No sé si amb això he aportat prou. No sé si tu ara amb els amb les fotos que t'he posat, eh, Xavi, veuries clar què és una onda T hiperaguda.
172
00:20:50,330 --> 00:20:59,160
El que sí que podem fer és com que hi ha altres coses que ens que ens fan test diferents, test més grans o això, el que podem fer també és entrenar una miqueta a la vista
173
00:20:59,200 --> 00:21:04,300
en que les altres coses que ens canvien les Ts, què tenen de diferent respecte a les zones de hiperagudes, no?
174
00:21:05,030 --> 00:21:10,790
Hi ha unes quantes coses, jo a l'entrada em vaig posar unes quantes, no hi són totes, però jo crec que hi són les que les més importants.
175
00:21:11,580 --> 00:21:15,790
Si et sembla, Xavi, les repassem en un momentet les diferents i veiem les diferències, no?, que hi ha.
176
00:21:15,790 --> 00:21:16,170
Sí, si
177
00:21:16,170 --> 00:21:19,490
Mira, què ens pot fer que les ones T canviin? Quan que el QT s'allarqui.
178
00:21:19,990 --> 00:21:21,660
Doncs, pel que sigui, per...
179
00:21:21,660 --> 00:21:22,800
Per fàrmacs o per...
180
00:21:22,800 --> 00:21:24,760
Per algun medicament, exactament.
181
00:21:25,040 --> 00:21:32,530
A llavors, a la gràfica, doncs, hi ha un electro, està partit a les derivacions de les extremitats i les derivacions precordials i hi ha,
182
00:21:32,630 --> 00:21:39,060
diguem-ne, al costat el normal, diguéssim, i el de l'allargament del QT. I he marcat un parell de ondes T per veure-ho, no?
183
00:21:39,200 --> 00:21:47,000
A l'esquerra, doncs, veiem que D.II, per exemple, que és on he posat la marca, la onda T que hi ha, mesura, sembla que això són dos quadres grans, doncs mesura uns 400.
184
00:21:47,000 --> 00:21:47,700
Això és el QT?
185
00:21:47,700 --> 00:21:48,600
Sí, exacte.
186
00:21:48,800 --> 00:21:59,230
En canvi, aquí a D.II, no? Quan s'ha allargat el QT, l'onda T la veus i dius, "Hòstia, és que això és més gran". Però és que mires l'allargament del QT i collons. Hem passat de 400 a més de 500.
187
00:21:59,380 --> 00:22:04,680
És un QT que a més a més ja comença a tenir mala hòstia aquest QT, eh? Vull dir, aquí, amb aquests QTs, compte aquí.
188
00:22:05,100 --> 00:22:11,570
És a dir, realment tenim una onda T hiperaguda? Bé, s'ha allargat molt el QT. Jo aquesta no diria que és hiperaguda.
189
00:22:11,800 --> 00:22:21,160
Que és una de les coses que ens pot enganyar, és quan s'allarga el QT, tens la sensació que la T s'ha fet més gran. Bé, de fet s'ha fet una mica més gran, però segueix sense ser una T hiperaguda i, per tant, no ens indica infart.
190
00:22:21,530 --> 00:22:25,000
L'altra, aquest és el clàssic, la hiperpotatèmia.
191
00:22:25,160 --> 00:22:36,130
Això ho recordo d'un dels meus profes del màster que deia, per fer-ls'hi recordar als seus residents, els hi parlava de la hiperpotatèmia. Perquè potassi elevat és igual a ondes T grans.
192
00:22:36,480 --> 00:22:44,270
Està descrit que les ones T creixen, és dels primers signes electrocardiogràfics que hi pot haver una hiperpotassèmia, tot i que la hiperpotassèmia pot ser qualsevol cosa.
193
00:22:44,720 --> 00:22:56,420
Com són les ondes T de la hiperpotassèmia? Doncs ja n'hem vist una abans al principi. Bàsicament són altes i estretes. A diferència de les hiperagudes que són altes, però grosses, aquestes són altes i estretes.
194
00:22:56,560 --> 00:23:03,760
Aquí en aquesta imatge, els que estigueu veient el vídeo, doncs veureu unes T estretotes i relativament asimètriques, tot i que això,
195
00:23:03,760 --> 00:23:10,520
tornem a estar en el mateix, eh? Si l'electro no està gairebé fet com aquest i relativament asimètriques, hòstia, no sempre és tan fàcil de veure.
196
00:23:10,520 --> 00:23:14,230
Jo t'anava a dir-ho perquè jo les jo les veig bastant simètriques aquí aquestes.
197
00:23:14,280 --> 00:23:24,440
Sí, el que passa és que, per exemple, si agafem el complex 1, 2, 3, al final del quart complex, ja no es veu tan simètrica. I de fet, quan agafes on comença i on acaba, l'àpex no està centrat, està bastant cap al final.
198
00:23:24,440 --> 00:23:25,100
Sí.
199
00:23:25,160 --> 00:23:30,260
Però realment, quan estem parlant d'ondes T tan altes, doncs veure la simetria, doncs és difícil de veure.
200
00:23:30,260 --> 00:23:43,310
Torna'ns a repetir, per definir la simetria de l'onda T, has dit que la distància entre el vèrtex o el punt més alt de l'onda T fins a no sé on, és igual al d'aquest punt fins a...
201
00:23:43,360 --> 00:23:49,530
0,67. És a dir, des del punt J fins a l'àpex, fins al zenit, fins al punt màxim de la T,
202
00:23:49,560 --> 00:23:50,500
Sí.
203
00:23:50,500 --> 00:23:54,900
dividit per la distància del punt J al final de la T, ha de ser menor a 0,67.
204
00:23:54,960 --> 00:24:02,930
És a dir, si tu agafes des del punt J fins al final de la T, l'àpex ha de quedar, com a molt lluny, a dos terços de la distància total.
205
00:24:02,930 --> 00:24:07,260
Sí, o sigui, i això és simètric, això vol dir que és simètric. Si està dins d'aquest marge...
206
00:24:07,260 --> 00:24:15,230
És més simètric que no pas el que seria habitualment. En aquest dibuix que us he tornat a posar ara la fórmula doncs es veu molt clar. Clar, l'han anat a triar.
207
00:24:15,330 --> 00:24:25,360
Un altre motiu de tenir ondes T grans és la hipertròfia de ventricle esquerre. Si tens un ventricle esquerre de mida descomunal, dic de ventricle esquerre perquè és el que és més fàcil de veur, el de ventricle dret seria més complicat. Bé, és igual.
208
00:24:25,360 --> 00:24:29,400
Si tu tens un QRS que t'hi cagues de gran, doncs tindràs una T gran.
209
00:24:29,500 --> 00:24:41,560
Aquest és ben senzill, no? Vull dir, aquí a l'electro que us he posat tenim una V2 tenim una S que fot 25 mm cap avall, a V5 tenim una R que en deu fer també 20 o 25 cap amunt.
210
00:24:41,560 --> 00:24:50,660
Si fas el Sokoloff-Lyon, que és un d'aquests índexs electrocardiogràfics merdosos perquè no són gents específics per determinar una hipertròfia de ventricle esquerre, veuries que tens una hipertròfia que t'hi cagues
211
00:24:50,710 --> 00:25:05,080
I l'ona T a V2 d'alçada deu fer 15 mm i el punt J està elevat cinc. Vull dir que clar, aquest és un electro de l'elevació de l'ST, V2, V3, puja més de 2 mm i mig, a V4 també. Vull dir que, bé, ja ho he dit alguna altra vegada, eh, que no tota elevació de l'ST és un infart.
212
00:25:05,970 --> 00:25:13,680
Doncs si tens una hipertròfia de ventricle esquerre, doncs evidentment tindràs T grans. Si tu veus això, amb el que us he posat aquí, és evident que no és hiperagut.
213
00:25:13,900 --> 00:25:19,430
Perquè fos una T hiperaguda, hauries de tenir una T d'una mida tres o quatre vegades més gran perquè el QRS és enorme.
214
00:25:19,630 --> 00:25:28,730
Un altre, aquest que us he posat ara és la repolarització precoç. A això li donen molta importància aquests que segueixo, suposo que és pel tema aquest de la gent de raça negra, que és més habitual en homes de raça negra.
215
00:25:28,930 --> 00:25:40,160
Jo n'he vist algun, però no és una cosa molt habitual tampoc. Bàsicament el que hi ha aquí és que al repolaritzar precoçment, vol dir que la ona T comença molt, molt a prop del QRS, perquè comença a repolaritzar-se molt de pressa.
216
00:25:40,360 --> 00:25:45,000
I això acaba donant una morfologia, que com que la T comença molt aviat, també es veu més grossa.
217
00:25:45,330 --> 00:25:48,230
Però aquí la gràcia és aquesta forma de sella de muntar.
218
00:25:48,230 --> 00:25:53,930
A les imatges, doncs, a cara inferior, D.II, D.III i vF, doncs es veu ben bé la imatge de la sella de muntar.
219
00:25:54,040 --> 00:26:01,060
Si us ve al cap una sella de muntar a cavall, doncs sabeu que té aquesta forma de U amb aquestes punxes davant i darrere, doncs aquí tenim aquesta morfologia.
220
00:26:01,070 --> 00:26:11,460
Si aquí anéssim a fer la fórmula aquella de la simetria, veuríem que no compleix perquè l'empit de baixada és pràcticament vertical i el de superfície, doncs, veuríem que tampoc compleix perquè és que la T és molt estreta.
221
00:26:11,490 --> 00:26:14,400
Sí, aquest electro que ens estàs ensenyant és de repolarització precoç, eh?
222
00:26:14,560 --> 00:26:20,730
Aquest és de repolarització precoç. Ara no recordo els detalls, però em sembla que era... No recordo ara exactament.
223
00:26:20,760 --> 00:26:24,530
I això dius que és relativament poc freqüent la repolarització precoç?
224
00:26:24,690 --> 00:26:33,930
No tinc números per al nostre país. Del que he anat llegint, tinc en ment i si no ho estic dient bé i algú em pot corregir, estaré encantat, que és més habitual en homes joves de raça negra.
225
00:26:33,960 --> 00:26:38,460
Com que en el nostre país, doncs, no n'hi han tants com n'hi pot haver a Estats Units, per exemple, no ho veiem tant.
226
00:26:38,660 --> 00:26:45,570
Si haig de recordar la vegada que n'he vist alguna, l'he vist en un esportista jove. No tinc números, si algú els té i ens els vol compartir, doncs estarem encantats, eh?
227
00:26:45,570 --> 00:26:46,530
Val, val.
228
00:26:46,760 --> 00:26:56,560
Hi han altres coses que ho poden fer-ho, el Brugada, per exemple, que té aquella morfologia tan estranya de la T, doncs també ens pot confondre perquè realment, hòstia, on comença la T quan tens un Brugada, no? Fa de mal dir.
229
00:26:56,740 --> 00:27:04,130
Si tens una pericarditis, que això, hòstia, això un dia potser n'hauríem de parlar de la pericarditis i l'electro, perquè clar, en la pericarditis podem tenir elevacions de l'ST.
230
00:27:04,200 --> 00:27:15,030
Jo em quedo amb una frase que diu un d'aquests savis que tu diagnostiques la pericarditis al teu risc, bé, al risc del teu malalt. A vegades no és tan senzill diferenciar una pericarditis d'un infart, eh? Per tant, tingueu-m'ho present.
231
00:27:15,380 --> 00:27:23,160
I també, evidentment, si tens un bloqueig de branca, doncs els bloquejos de branca, com que ens donen aquests QRS tan estranys, doncs també tenim a llavors unes T també prou estranyes, no?
232
00:27:23,360 --> 00:27:33,900
Jo us he fotut la xapa, us he ensenyat imatges. Podeu intentar entrenar l'ull. Però la veritat és que això ho farà molt millor una intel·ligència artificial que nosaltres.
233
00:27:33,900 --> 00:27:40,100
Ja ho està fent. De fet, en parlaré a les recomanacions. Ja hi ha alguna cosa que ho fa millor que els humans.
234
00:27:40,100 --> 00:27:49,530
Aviam si ens quedarem sense la teva secció d'electrocardiografia a partir d'ara. Aquí sí que es complirà que la intel·ligència artificial et supleix algunes professions, eh?
235
00:27:49,600 --> 00:27:52,460
Mira, després quan anem a les recomanacions ja t'explicaré alguna cosa d'això, va.
236
00:27:52,460 --> 00:27:53,060
Val, val.
237
00:27:53,060 --> 00:28:00,900
Doncs ja està, jo això és el que us havia d'explicar. Si algú té dubtes, si voleu saber més o el que sigui, a la meva entrada al blog hi ha alguna cosa més i si no, doncs ens trobem al grup de Telegram.
238
00:28:00,960 --> 00:28:03,800
Molt bé, Albert. Passem a una altra secció?
239
00:28:03,830 --> 00:28:05,470
Vinga, menys és més, toca ara.
240
00:28:05,470 --> 00:28:06,760
[So de bip]
241
00:28:06,760 --> 00:28:11,500
Doncs, jo tenia un menys és més.
242
00:28:11,660 --> 00:28:22,400
És un article del JAMA Internal Medicine, que no és molt recent, de fet, és un article publicat el 2014, però m'ha semblat interessant.
243
00:28:22,430 --> 00:28:32,400
És dintre de la col·lecció que té el JAMA d'aquestes iniciatives de identificar les accions que fem els sanitaris que tenen poc valor, que ells li diuen Less is More.
244
00:28:32,590 --> 00:28:45,560
I això ho van fer-ho el 2014, aprofitant que l'American Board of Internal Medicine Foundation va començar a fer la seva campanya de de Choosing Wisely, escollint sàviament.
245
00:28:45,630 --> 00:28:57,160
Doncs, a partir d'aquesta campanya, totes les societats científiques van començar a fer una llista de tractaments, de diagnòstics, sobretot, o de procediments, d'algoritmes, arbres de decisió i tot això,
246
00:28:57,230 --> 00:29:02,800
identificar els que no porten valor i intentar recomanar-los de que no es facin servir, com a mínim de forma sistemàtica.
247
00:29:02,800 --> 00:29:11,800
I amb això proposaven aquests de Choosing Wisely que aquestes societats científiques fessin llistes, amb almenys cinc procediments o proves o tractaments que aporten poc valor.
248
00:29:11,960 --> 00:29:28,230
I per això, els del JAMA es van proposar identificar cinc proves o tractaments o arbres de decisió que fossin molt comuns, a nivell de les urgències mèdiques, que tinguin un cost significatiu i que tinguin poc o cap benefici pels pacients.
249
00:29:28,280 --> 00:29:42,600
Aleshores, amb això, primer van fer un panell d'experts, van fer una tècnica de Delphi per intentar identificar una llista llarga d'aquests procediments, diagnòstics, tractaments, que en opinió d'aquests experts fos de baix valor.
250
00:29:42,630 --> 00:29:50,080
I en van identificar 64. Després, aquests 64 van fer una consulta, això es va fer a la zona de Boston.
251
00:29:50,080 --> 00:30:07,000
Van agafar 283 metges d'aquella àrea i els hi van dir, "Escolta, d'aquests 64 ítems que hem identificat, intenteu qualificar-los amb una sèrie de valors, no? De poca utilitat, del cost que tenen, de la freqüència que els demanes, per donar-li a cada ítem una puntuació.
252
00:30:07,060 --> 00:30:20,600
I a partir d'aquí, una altra vegada els experts inicials, a través de les tècniques aquestes de prendre decisions de forma conjunta, que és el Delphi, van acabar seleccionant cinc estratègies d'aquestes de millor no fer-les servir de forma sistemàtica.
253
00:30:20,650 --> 00:30:24,030
I us les llegeixo perquè us sonaran molt.
254
00:30:24,160 --> 00:30:35,400
I un dels motius d'explicar-ho ara era perquè veiem que aquestes llistes que ja es van publicar el 2014, 11 anys més tard, intenteu pensar si a casa vostra es compleixen o no es compleixen.
255
00:30:35,400 --> 00:30:41,630
Quan has començat pensava que malament si et fotien a la llista aquesta, però que si onze anys després encara hi surts, és que al final ja no t'importa, és igual.
256
00:30:41,690 --> 00:30:44,100
Sí. Sí, sí, sí.
257
00:30:44,300 --> 00:30:54,700
A vejam, la primera, que era la que va rebre més puntuació entre els experts aquests, és el tema de la tomografia computada de la columna cervical en pacients que han patit un traumatisme.
258
00:30:54,960 --> 00:31:00,800
Recomanen no demanar de forma sistemàtica una tomografia computada en els traumatismes cervicals que són de baix risc.
259
00:31:01,000 --> 00:31:16,000
I són de baix risc, et recomanaven el 2014 que féssim servir el NEXUS i la Canadian C-Spine Rule, que si recordeu, això ja en vam parlar a l'episodi 41, que el vam fer el novembre de l'any passat, del 24.
260
00:31:16,040 --> 00:31:25,500
Tu, Albert, ja quan ens vas explicar el tema de la immobilització amb el collar cervical, ja en vam parlar del NEXUS i de la regla canadenca de la columna cervical.Sí.
261
00:31:25,530 --> 00:31:25,830
Sí.
262
00:31:25,930 --> 00:31:32,630
Intenteu pensar si en els vostres llocs de treball, la gent coneix i fa servir tant el NEXUS com l'escala canadenca.
263
00:31:32,650 --> 00:31:36,330
Els serveis d'urgències ara mateix fem servir la AB-CT.
264
00:31:36,330 --> 00:31:36,960
ABCT?
265
00:31:36,960 --> 00:31:38,280
AB-CT. CT de Computer Tomography.
266
00:31:40,500 --> 00:31:42,660
Sí. Clar, sí.
267
00:31:42,800 --> 00:31:56,700
Què més? La segona recomanació que deien de no fer, una altra vegada parlant amb la tomografia computada, és de no demanar-la per diagnosticar una embòlia pulmonar sense abans haver fet algun esforç per estratificar aquestes probabilitats
268
00:31:56,760 --> 00:32:09,100
I ens parlen de alguna eina que tinguem i el dímer-D. I aquí també recordo que a l'episodi 18 del novembre del 22, també vam parlar del diagnòstic de l'embolisme pulmonar
269
00:32:09,200 --> 00:32:23,400
i ja vam parlar que al principi podíem fer servir la puntuació de Ginebra revisada i els criteris de Wells per l'embolisme pulmonar. També vam parlar de la regla de PERC i el dímer-D i després l'angioTC si veiem que les probabilitats són altes.
270
00:32:23,490 --> 00:32:34,700
Per tant, recomanacions que el 2014 ja ens deien, 10 anys després continuem fent pòdcasts i recomanacions per intentar que es facin servir aquestes eines més sovint,
271
00:32:34,700 --> 00:32:40,460
perquè crec que no es deuen fer servir de formes sistemàtiques. El Wells potser sí que es fa servir, però penso que no sempre.
272
00:32:40,510 --> 00:32:48,600
La tercera recomanació que ens deien és no fer servir una ressonància magnètica de columna lumbar en el dolor lumbar sense factors d'alt risc.
273
00:32:48,730 --> 00:32:59,630
Potser si que els grans serveis d'urgències de Barcelona sí que poden demanar una ressonància d'urgències, però jo penso que la majoria de serveis d'urgències no ho podem fer. Per tant, aquesta ens ajudaria poc.
274
00:32:59,690 --> 00:33:13,200
Després, una quarta, també parla de la tomografia computada en pacients amb traumatisme cranioencefàlic que no compleixen criteris de New Orleans o de la regla canadenca del traumatisme cranioencefàlic.
275
00:33:13,400 --> 00:33:20,660
Això també en vam parlar a l'episodi 26, que vam parlar de les guies NICE del traumatisme cranioencefàlic.
276
00:33:20,790 --> 00:33:30,060
Crec que de la New Orleans no en parlaven les guies NICE, però sí que parlava de la regla canadenca. Que ens expliquen quan hem de demanar una tomografia amb pacient amb un TCE.
277
00:33:30,320 --> 00:33:39,660
La meva impressió és que això no ho complim gens ni mica. Som bastant més proteccionistes, no? A la mínima intentem, bé, curar-nos en salut, que ja s'entén, no?
278
00:33:39,860 --> 00:33:47,800
Però hauríem d'intentar-ho no fer de forma sistemàtica a tothom que ve per un mínim o sospita de traumatisme cranioencefàlic, perquè té, no sé,
279
00:33:47,800 --> 00:33:59,430
70 anys, de forma sistemàtica ja demanar-li una tomografia computada, que ja a més a més de vegades també, com que és un TC i li hem demanat una tomografia, doncs ja que es quedi 12 o 24 hores en observació.
280
00:33:59,430 --> 00:34:02,500
Moltes vegades penso que els estem fent un poc favor en els pacients.
281
00:34:02,600 --> 00:34:12,330
I la última recomanació és no demanar estudis de coagulació en pacients que no penses en cap moment que que tingui un problema hemorràgic agut o penses que no té una coagulopatia.
282
00:34:12,460 --> 00:34:20,360
Doncs, en aquests pacients, que et ve per qualsevol altra cosa, que t'estalviïs el tema de demanar-li un quick, temps de protrombina, etcètera. Tot un estudi de coagulació.
283
00:34:20,630 --> 00:34:25,260
Aquests eren els cinc principals. I llavors van identificar després 17,
284
00:34:25,260 --> 00:34:25,800
Hòstia.
285
00:34:25,800 --> 00:34:27,100
llegeixo els altres.
286
00:34:27,130 --> 00:34:37,500
Un era no demanar hemocultius amb pacients amb infeccions cutànies, tipus cel·lulitis, abscessos, a no ser que tinguessin una sèpsia o que tinguessin una immunodepressió important.
287
00:34:37,640 --> 00:34:47,230
No ingressar pacients amb dolor toràcic de baix risc que tinguin unes troponines negatives i un electro normal. Aquesta penso que la complim bastant.
288
00:34:47,420 --> 00:34:56,100
Una que m'ha semblat curiosa, que també estava dintre d'aquestes 17, és de no prescriure antibiòtics de marca, o sigui, nom comercial,
289
00:34:56,230 --> 00:35:04,800
amb pacients amb pneumònies adquirides a la comunitat, infeccions del tracte urinari, cel·lulitis, sinó que faci servir el nom genèric. Aquesta m'ha semblat curiosa.
290
00:35:04,840 --> 00:35:10,500
Que no donéssim antibiòtics intravenosos amb pacients que no estiguin crítics i que tolerin la via oral.
291
00:35:10,600 --> 00:35:11,140
Ui, aquest.
292
00:35:11,300 --> 00:35:16,200
Això també m'ha semblat molt interessant i penso que en parlarem en un futur d'aquesta recomanació.
293
00:35:16,400 --> 00:35:25,900
També no demanar hemocultius en pacients amb infeccions del tracte urinari, a no ser que estiguin amb una sèpsia o que tinguin una immunodepressió.
294
00:35:26,000 --> 00:35:29,900
No ingressis pacients amb síncope de baix risc.
295
00:35:30,130 --> 00:35:38,100
Que no demanis laboratori, hemograma, bioquímica i tal, en pacients que tenen una gastroenteritis no complicada o una síndrome viral.
296
00:35:38,220 --> 00:35:45,270
Que no donis líquids intravenosos amb pacients amb una deshidratació lleu, sense abans provar la via oral.
297
00:35:45,560 --> 00:35:54,330
Que no demanis plaques de tòrax de forma rutinària perquè ingreses el pacient i com que l'ingresso ha d'ingressar amb una placa de tòrax. Això no ens ho recomanen.
298
00:35:54,430 --> 00:36:01,900
Que no demanis urocultius en pacients que de base estan sans, però que tenen una infecció urinària no complicada.
299
00:36:01,960 --> 00:36:12,780
I l'última, no demanis proves de laboratori repetides vegades a un pacient que et ve de fora, d'un altre hospital, d'un altre centre, no cal repetir-li l'analítica.
300
00:36:13,320 --> 00:36:21,680
Demanar-li quan et sembli tu, al cap de, no sé, sis hores d'haver-lo hidratat o el que sigui, però no cal repetir l'analítica si li acaben de fer en un altre hospital.
301
00:36:22,160 --> 00:36:31,110
I això és tot. M'ha semblat interessant repassar aquestes recomanacions de fa 11 anys, que em sembla que en algunes d'elles encara tenim marge de millora.
302
00:36:31,200 --> 00:36:37,940
N'hi ha algunes que quan les has dit pensava, "Mare de Déu, mare de Déu, mare de Déu". Han passat 11 anys i seguim pitjor. No igual, si no pitjor.
303
00:36:37,940 --> 00:36:47,800
Si, ells ho fan molt per tema, almenys a Estats Units, per tema econòmic. I de fet és la iniciativa inicial diu, "Hòstia, hem de reduir costos perquè això s'està disparant moltíssim".
304
00:36:48,110 --> 00:36:53,233
Però bé, totes aquestes, finalment, també per seguretat del pacient, són importants.
305
00:36:53,266 --> 00:37:03,366
Quan demanes proves que no són necessàries, doncs et retrobes coses que després no les pots obviar, no? I a partir d'aquí has de demanar més proves, donar un tractament, ingressar-lo...
306
00:37:03,360 --> 00:37:07,366
Incidentalomes que no proporcionen cap milloria després al pacient, només maldecaps
307
00:37:07,360 --> 00:37:11,030
Al contrari, més maldecaps, més ingressos, més no sé què, més fàrmacs, més proves
308
00:37:11,033 --> 00:37:19,800
I tot això és una roda que va afegint problemes. I ho feies amb bona intenció, però de vegades el pacient en surt una miqueta perjudicat. I el sistema sanitari també.
309
00:37:19,810 --> 00:37:30,333
El dels escàners ja et dic jo que aquest està perdut, però...És igual. Ara entraríem en una disquisició de què ha passat amb la medicina clínica, la semiologia i el sentit comú quan apareixen les màquines. És igual.Va.
310
00:37:30,370 --> 00:37:40,366
També la pressió assistencial tampoc ens ajuda gaire a poder, amb tranquil·litat, a poder pensar i parlar més estona amb el pacient i comentar el pacient amb els teus companys i tot això ens ajuda a...
311
00:37:40,366 --> 00:37:45,666
Sí, però si llavors et genera la contrapart que és que com que vas apretat, demanes més coses que no t'estalvien feina, et donen més.
312
00:37:45,660 --> 00:37:46,266
Sí.
313
00:37:46,566 --> 00:37:53,866
Infermeria, bé, no sé, parlo ara per mi, però tenim una quantitat de feina sobrevinguda que no es correspon amb el que toca.
314
00:37:53,866 --> 00:38:03,900
És a dir, si has de començar a acumular els teus pacients perquè els hi demanes de tot, sis hores, doncs ja tens una quantitat de feines, diguem-ne, d'hostaleria que t'han aparegut que no tenies si l'haguessis tingut tres hores només.
315
00:38:03,930 --> 00:38:13,466
I bé, i això amb tot, no? Cada cosa que es fa és un esforç extra que, en fi, és és una guerra que jo crec que no diré que està perduda, però hòstia...
316
00:38:13,600 --> 00:38:20,100
Tot i que ja hi ha iniciatives i coses que van encaminades totalment a disminuir això, no?
317
00:38:20,100 --> 00:38:28,366
Per exemple, la transfusió de sang, ja hi ha molts protocols i moltes línies amb dir, "Hòstia, no transfonem tres concentrats si el pacient necessita un".
318
00:38:32,770 --> 00:38:34,770
Fes-ne un i si necessita, ja en posaràs dos, però no em posem més dels normals, o els circuits del dolor toràcic,
319
00:38:34,866 --> 00:38:44,100
tots van encaminats a si li pots repetir la troponina al cap d'una hora, no la repeteixis al cap de tres hores, perquè si el pacient pot marxar de seguida, no el tinguis allà incubant algun virus.
320
00:38:44,300 --> 00:38:52,933
Ja hi ha iniciatives que ens ajuden amb això, però les coses que ens van perjudicant deuen anar a molta més velocitat que no pas les que fem per millorar-ho.
321
00:38:53,030 --> 00:39:03,100
Sí, sí. Vinga, va, deixem aquest menys és més, que no sé com gravarem el curt de dos minuts, perquè aquest és complicat. Amb moltes coses. I anem a la següent secció. Anem a l'UrgemMot?
322
00:39:03,270 --> 00:39:05,300
[Música]
323
00:39:05,380 --> 00:39:13,566
Tu m'havies dit, Albert, ja que hem fet el tema principal d'electrocardiografia, ja ens quedéssim amb aquest tema i repasséssim quatre UrgemMots.
324
00:39:13,560 --> 00:39:24,900
Jo en tinc algun més, però bé, que molts d'aquests ja els hem dit algun dia, eh? Però els repassem que sempre va bé, perquè si només els sents una vegada els oblidem i repassar-los de forma ràpida no costa res.
325
00:39:24,980 --> 00:39:36,300
Per fer un electrocardiograma necessitem posar-li unes enganxines en el tòrax del pacient que són els elèctrodes toràcics. Normalment podríem dir-ne electrode, però són elèctrodes.
326
00:39:36,300 --> 00:39:49,966
Molts d'aquests pacients són pacients que prenen antiagregants. Podem dir també antiagregant plaquetari, però el Termcat et recomana el terme principal que és antiagregant i ja està. Antiagregant, no cal dir plaquetari.
327
00:39:50,200 --> 00:40:01,500
Què més? Al fer l'electro veiem un complex QRS. A vegades podem dir un complexe, però no, complexes són altres coses i el que veiem en l'electro és un complex.
328
00:40:01,500 --> 00:40:05,200
Diagnòstics, en lloc de fluttter parlem d'aleteig auricular.
329
00:40:05,200 --> 00:40:06,200
Oi aquest, aquest m'encanta.
330
00:40:06,220 --> 00:40:12,900
Aleteig auricular. I en lloc de fibril·lo-flutter, aleteig-fibril·lació, amb un guió entre mig, aleteig guió fibril·lació.
331
00:40:12,970 --> 00:40:16,733
Aquest és aquell diagnòstic que depèn del dia de la setmana existeix i depèn del dia de la setmana no, no?
332
00:40:16,730 --> 00:40:19,233
Exacte. Depèn de quan vingui el pacient.
333
00:40:19,266 --> 00:40:32,630
Què més? Hi ha el tema dels blocadors i els blocatges. Els blocadors beta-adrenèrgics, el labetalol, bisoprolol. Els blocadors del canal del calci, verapamil, nifedipina, nimodipina, són femenins.
334
00:40:32,760 --> 00:40:42,000
Són blocadors, no són bloquejants, ni blockers, beta-blockers, ni beta-bloquejants, no, són blocadors. Blocador beta-adrenèrgic o blocador del canal del calci.
335
00:40:42,250 --> 00:40:47,733
Igual que en l'electro podem veure blocatges i hemiblocatges.
336
00:40:47,933 --> 00:40:56,166
No veiem un bloqueig de tercer grau, ni un bloqueig de branca esquerra, en lloc del bloqueig parlem de blocatge. Blocatge i hemiblocatges.
337
00:40:56,200 --> 00:41:00,133
En lloc de dir gasto cardíac, parlem de cabal cardíac.
338
00:41:00,360 --> 00:41:13,720
Després, la forma correcta d'escriure amb sigles les derivacions que fem servir amb un electrocardiograma, les precordials, crec que sempre ho fem bé, que és una V baixa, un Víctor, amb un u, un dos, un tres, un quatre, un cinc, un sis.
339
00:41:13,970 --> 00:41:31,020
I la resta de derivacions, ens recomanen el Termcat de posar un punt, D.I, que és la primera derivació, D punt, amb majúscula, eh?, D.II, dos amb numeració romana, eh? D.III, després hi ha la VR, la VL i la VF, sense la A al davant.
340
00:41:31,500 --> 00:41:35,600
Després hi ha l'extrasístole i l'extrasistòlia. Saps la diferència, Albert?
341
00:41:35,690 --> 00:41:41,866
L'extrasístole deu ser el batec únic, diguéssim, i l'extrasistòlia deu ser el fet de tenir-ne, de tenir extrasístoles.
342
00:41:41,860 --> 00:41:43,200
Sí, exacte.
343
00:41:43,200 --> 00:41:43,680
Visca!
344
00:41:43,833 --> 00:41:53,810
Exacte, molt bé, molt bé. L'extrasístole és el batec, allò, "ostres, té una extrasístole". El trastorn d'aquest ritme cardíac se'n diu extrasistòlia.
345
00:41:53,810 --> 00:42:00,800
I també havíem parlat alguna vegada de la fibril·lació auricular paroxismal, en lloc de paroxística, hem de parlar de paroxismal.
346
00:42:01,166 --> 00:42:04,666
En lloc de marcapas, hem de parlar de marcapassos.
347
00:42:04,833 --> 00:42:17,766
I en lloc de, per exemple, infart de miocardi o necrosi miocàrdica, és miocardíaca. És un infart miocardíac o una necrosi miocardíaca, en lloc de miocàrdic.
348
00:42:17,966 --> 00:42:24,766
Aquesta a mi personalment, no sé per què, però em costa. Bé, suposo que és el costum, però em costa dir un infart miocardíac, em costa molt.
349
00:42:24,760 --> 00:42:25,433
A mi també.
350
00:42:25,433 --> 00:42:28,600
I aquesta també ens costa, que és les ondes.
351
00:42:28,600 --> 00:42:29,000
Sí.
352
00:42:29,230 --> 00:42:41,466
Sí.La P, la Q, la R, són ondes, no són ones. Les ones, tu, Albert, a Cerdanya no ho veus, però els que estem vivint a l'Alt Empordà i a la Costa Brava, que és molt bonica, Aquí sí que veiem ones.
353
00:42:41,466 --> 00:42:51,400
De fet, ho he anat a buscar el diccionari perquè és que a mi em trencava, no? I llavors, una de les definicions que hi ha és moviment oscil·latori de les aigües del mar o d'un llac en sentit ascendent i descendent,
354
00:42:51,400 --> 00:43:00,566
o el fenomen periòdic en l'espai i en el temps, caracteritzat per longitud, freqüència i amplitud. Llavors, a partir d'aquí tens totes les ones que vulguis, l'acústica, la... bé, totes les que tu vulguis, no?
355
00:43:00,633 --> 00:43:02,600
Sí. Les electromagnètiques i no sé què, sí.
356
00:43:02,600 --> 00:43:08,766
Exactament. És a dir, que tenim aquest moviment oscil·latori, una ona sinusoidal, bàsicament, no? Amunt i avall, amunt i avall.
357
00:43:08,900 --> 00:43:19,800
I la onda la defineix com en una línia corba, en un cos filiforme, ptrc que afecta la forma de perfil de la secció plana d'una ona en el sentit de la seva propagació. El cabell li fa ondes, posa d'exemple.
358
00:43:19,833 --> 00:43:25,130
En una figura que té una vora curvilínia sinuosa, segment sortint limitat per una onda o un arc circular.
359
00:43:25,133 --> 00:43:35,133
És a dir, que realment, aquí del que estem parlant nosaltres, que és un traç, un traçat, una ratlla en un paper que va seguint diferents formes, sens dubte aplica molt millor onda que ona.
360
00:43:35,200 --> 00:43:44,733
Podem tenir una onda sinusoidal, per exemple, quan tenim una hiperpotassèmia d'aquestes extremes que el QRS ja s'ha convertit en una onda sinusoidal, que és una d'aquestes coses que et cagues a sobre quan ho veus,
361
00:43:44,900 --> 00:43:50,033
seria l'únic cas que tindríem una onda QRS que podria ser una ona, perquè puja i baixa de forma regular, no?
362
00:43:50,033 --> 00:43:53,100
La torçada de puntes, aquestes coses, podria ser una...
363
00:43:53,100 --> 00:43:58,666
La torçada de puntes, de la torçada de puntes n'hem de parlar un dia perquè... Amb una...
364
00:43:58,800 --> 00:44:08,700
Al grup de Telegram hem tingut també, hòstia, veus una cosa rara amb un electro que no saps què és i dius "torçada de puntes". Ala, ja està. I tampoc és això, eh? Veiem moltes més torçades de puntes de les que realment hi ha.
365
00:44:08,733 --> 00:44:09,366
Sí, sí, sí.
366
00:44:09,533 --> 00:44:11,866
Va, deixem els UrgemMots?
367
00:44:11,866 --> 00:44:13,166
Un parell, un parell més i ja estic.
368
00:44:13,166 --> 00:44:14,366
Va, un parell més, vinga, va.
369
00:44:14,366 --> 00:44:18,033
El ritme d'escapament, en lloc de ritme d'escape, és el ritme d'escapament.
370
00:44:18,300 --> 00:44:27,033
I l'stent. L'stent es diu així en català, en castellà, en francès i en anglès, es diu stent. No ens hem inventat cap paraula per dir l'stent en català.
371
00:44:27,066 --> 00:44:30,033
N'haguéssim pogut dir molla, eh? L'hem perdut aquí, aquí hem perdut l'oportunitat, eh?
372
00:44:30,033 --> 00:44:31,766
La molla. Sí.
373
00:44:31,866 --> 00:44:35,033
Però bé, aquesta la diem bé, no? Tothom diu stent? Doncs fantàstic.
374
00:44:35,130 --> 00:44:37,133
Aquesta és fàcil. Molt bé, molt bé.
375
00:44:37,133 --> 00:44:38,566
Ja estic, molt bé. Albert.
376
00:44:38,770 --> 00:44:40,600
Molt bé. Doncs va, anem a les recomanacions.
377
00:44:42,200 --> 00:44:43,200
En tenies alguna, Albert?
378
00:44:43,233 --> 00:44:47,433
Sí, jo en tinc, però abans de les meves, deixa'm posar-nos al corrent de coses que han anat passant.
379
00:44:47,430 --> 00:44:47,800
Sí.
380
00:44:47,800 --> 00:44:52,833
Mira, vas recomanar, no recordo quin episodi era, un lloc web que es deia OpenEvidence.
381
00:44:52,866 --> 00:44:53,433
Sí.
382
00:44:53,430 --> 00:44:59,833
Que era un lloc web que feies consultes que et responia amb intel·ligència artificial de forma raonada i més o menys ben escrita i tal.
383
00:45:00,000 --> 00:45:08,066
Bé, ens diuen els usuaris a Telegram que deu estar molt bé però que no hi ha manera de donar-se d'alta. Han dit que degut al gran excés de no sé què, no et pots registrar.
384
00:45:08,180 --> 00:45:15,133
Oh! Doncs jo vaig fer-ho així súper ràpid i súper fàcil i tu també. Tu et vas intentar registrar però sense registrar també podies fer coses.
385
00:45:15,130 --> 00:45:21,900
Sí, però t'has de registrar al final. I jo em sembla que també em vaig poder registrar, però em diuen alguns usuaris que no, que no hi ha manera.
386
00:45:21,960 --> 00:45:33,966
I també, mira, una altra recomanació que ens fa un usuari de Telegram, també, una usuària, és una aplicació per mòbil que ha fet algú de les Espanyes, que es diu... MedQuickUrg. Ja posaré l'enllaç a les notes de l'episodi.
387
00:45:33,980 --> 00:45:40,766
És una aplicació de mòbil que obres i tens allà tota una pila de diferents seccions i de cada secció de les recomanacions que corresponen al que et interessa, no?
388
00:45:40,760 --> 00:45:45,500
Des de guies clíniques de tractament d'alguna cosa, suposo que hi deu haver-hi... Bé
389
00:45:45,530 --> 00:45:53,960
Jo m'he quedat amb una que és, tu te'n recordes una aplicació que havíem parlat que et permet anotar les coses rellevants de l'RCP i et fa de metrònom i t'avisa dels temps?
390
00:45:53,960 --> 00:45:54,430
Sí.
391
00:45:54,433 --> 00:46:03,033
Doncs aquests en tenen un i m'ha agradat bastant. I de fet, crec que substitueix tant el que ens havies dit tu, com un que havia trobat jo en català també, que després estava mort.
392
00:46:03,290 --> 00:46:06,233
I jo crec que el substitueix aquest. M'ha agradat bastant aquesta part.
393
00:46:06,300 --> 00:46:07,366
Com es diu aquest, dius?
394
00:46:07,566 --> 00:46:09,300
MedQuickUrg.
395
00:46:09,400 --> 00:46:17,966
És una d'aquestes aplicacions Freemium, hi ha una part free i una part que has de pagar, que no és gaire cara. A mi m'estressa perquè la part free, quan et connectes, tens allà una sèrie de punts, no?
396
00:46:18,040 --> 00:46:24,166
I els vas gastant a mesura que vas obrint. M'estressa perquè cada vegada que obres alguna cosa, t'ha baixat uns quants d'aquests punts gratis i dic, hòstia, ara que haig d'anar a buscar.
397
00:46:24,400 --> 00:46:28,866
Però aquest de l'RCP no en gasta de punts i m'ha agradat bastant el de l'RCP. Aquest queda apuntat, eh? Aquest me l'apunto.
398
00:46:28,880 --> 00:46:32,833
Han de ser molt senzills, molt súper intuïtius, perquè si no...
399
00:46:32,830 --> 00:46:42,433
Aquest potser no és el més súper intuïtiu de tots, però jo l'he fet anar... Evidentment no l'he fet anar de debó, eh? Perquè tot això ens ho hem dit fa un parell de setmanes. I hòstia, tu engegues i vas seguint.
400
00:46:42,500 --> 00:46:48,700
Als dos minuts... No, no pita, eh? Una de les coses que li trobo és que quan arriba als dos minuts no fa, has d'estar mirant tu el crono, no t'avisa.
401
00:46:48,733 --> 00:46:56,433
Llavors, l'altre, que lliga amb el que et comentava abans de la intel·ligència artificial amb el diagnòstic de coses electrocardiogràfiques,
402
00:46:56,430 --> 00:47:08,633
els nostres oients ja sabran que hem recomanat, desrecomanat, tornat a recomanar el PMCardio, que és una aplicació d'intel·ligència artificial, que li passaves l'electro, et permetia digitalitzar-lo i et donava un diagnòstic. Això et sona?
403
00:47:08,633 --> 00:47:09,166
Sí.
404
00:47:09,160 --> 00:47:16,066
El vam recomanar en el seu moment, després el vam desrecomanar perquè va passar a ser de pagament, després el vam tornar a recomanar perquè tenia un canal de Telegram que et permetia fer-ho.
405
00:47:16,066 --> 00:47:16,600
Sí.
406
00:47:16,600 --> 00:47:23,500
Bé, ara aquests han tret la versió, una aplicació per mòbil que és per individus o per organitzacions i aquest per organitzacions en parlem després.
407
00:47:23,566 --> 00:47:35,033
I et permet fer cinc informes gratuïts per mes, és a dir, tu te l'instal·les i pots fer una foto de l'electro, te'l digitalitza amb una marca d'aigua, que es veu ràpid que l'has digitalitzat amb la seva aplicació i et dona el diagnòstic.
408
00:47:35,140 --> 00:47:41,833
Si vas pagant, que el preu és pagable ara ja, ara són 16 o 17 euros al mes, que home, no és barat, però no és un número escandalós.
409
00:47:41,833 --> 00:47:50,430
A més a més et fa unes coses molt interessants, una de les quals lliga molt amb el que comentàvem de les fórmules i la morfologia i tal, que és que et raona la resposta.
410
00:47:50,500 --> 00:47:58,700
Per exemple, amb la determinació de si és un infart o no, et senyala el perquè creu que és un infart i et senyala, doncs, "goita, jo crec que és un infart amb alta confiança",
411
00:47:58,733 --> 00:48:04,566
et pot fins i tot estimar el número, perquè en aquesta derivació que ja te la senyala, doncs veig això que em crida l'atenció. Té el seu interès.
412
00:48:04,730 --> 00:48:13,166
Emprenya perquè és una recomanació desrecomanada, tornada a recomanar, ara... Bé, és igual, queda dit. PM Cardio. De nou posarem l'enllaç a les notes de l'episodi.
413
00:48:13,330 --> 00:48:21,866
Jo aquesta part de per organitzacions, ara mateix, havent vist les últimes publicacions d'aquesta gent, crec que com a sistema sanitari ens hauríem de plantejar implantar-lo.
414
00:48:21,920 --> 00:48:30,233
Ens supera de llarg a la immensa majoria dels que llegim electros. I jo que em considero una persona que la toca i que en miro molts, em supera. En sap més que jo.
415
00:48:30,366 --> 00:48:37,066
L'ha entrenat gent que en sap molt i en sap molt més que nosaltres. Evidentment es pot equivocar, però crec que s'equivocaria molt menys que els professionals.
416
00:48:37,066 --> 00:48:48,166
Jo com a sistema sanitari em plantejaria aquest aplicar-lo ja. Ara faltaria convèncer els gestors i que surtin els números i el nivell de tolerància al risc, però si ens sent algun gestor,
417
00:48:48,160 --> 00:48:54,600
mireu-vos-ho això perquè, home, perdrem entrenament els professionals, però no veig justificació a no fer-ho.
418
00:48:54,600 --> 00:48:55,400
Sí, sí.
419
00:48:55,400 --> 00:48:59,266
Totes aquestes són les recomanacions que ens han fet d'altres o que hem fet en un altre moment.
420
00:48:59,830 --> 00:49:09,490
Però jo en tinc una, que aprofitant avui que parlem d'electrocardiogrames, doncs recordareu que ja havia parlat del llibre d'electrocardiografia dels doctors Ramon Brugada i Manjot Singh,
421
00:49:09,490 --> 00:49:16,200
que es diu Electrocardiografia al teu abast, que és un manual d'electrocardiografia en català. Doncs us el recomano.
422
00:49:16,300 --> 00:49:21,000
En tinc dos a casa. Me'l vaig ventilar amb una tarda. No tinc massa clar en quina categoria posar-lo.
423
00:49:21,020 --> 00:49:21,950
És de ciència-ficció?
424
00:49:21,950 --> 00:49:22,590
[riu]
425
00:49:23,366 --> 00:49:26,300
No, no, va d'electros. Però no és ben bé un llibre de text.
426
00:49:26,400 --> 00:49:32,470
Tampoc és ben bé un manual a l'ús, hi ha moltíssima imatge. Això sí, electros n'hi ha a punta pala. És molt visual.
427
00:49:32,500 --> 00:49:39,266
El que passa és que he anat a buscar, per els enllaços de l'episodi, he anat a buscar el llibre i hi ha les versions en castellà i en anglès. En català s'ha acabat ja.
428
00:49:39,400 --> 00:49:46,100
Amb lo qual, doncs, haurem de escriure a la gent de l'editorial i dir-los-hi, "Escolta, jo ho vull en català". Que home, una de les gràcies justament és que està en català.
429
00:49:46,100 --> 00:49:48,530
Bé, i ja en faran alguna edició nova, no?, o què?
430
00:49:48,533 --> 00:49:56,900
De fet, els que tinc jo ja són la segona edició, per tant, suposo que una tercera hi haurà. Els hi podem suggerir que en comptes de parlar de ones, parlin d'ondes. Mira, m'ho apunto per escriure'ls també.
431
00:49:56,930 --> 00:49:58,090
Estaria bé. Molt bé Albert.
432
00:49:58,090 --> 00:50:04,766
Aquesta és la meva recomanació, aquest manual d'Electrocardiografia al teu abast, dels doctors Brugada i Singh.
433
00:50:04,800 --> 00:50:13,700
Jo crec que ara mateix, qualsevol estudiant que hagi d'estudiar electrocardiografia, oblideu-vos del Dubin, que no l'hauríem de comprar per altres motius que no venen al cas, i agafeu aquest.
434
00:50:13,920 --> 00:50:21,566
Entenedor, ràpid, per 20 no sé quants euros en paper i 7 euros en digital. Una cosa així. No és barat, però bé, cap llibre d'aquests és barat.
435
00:50:21,560 --> 00:50:25,433
Molt bé. Vols que faci jo alguna recomanació o què et sembla?
436
00:50:25,480 --> 00:50:28,733
Home, les teves sempre són molt interessants, o sigui que si us plau, endavant...
437
00:50:28,890 --> 00:50:39,033
En tenia dues, però només en faré una, perquè també anava relacionada amb temes d'intel·ligència artificial. I com que ja hem parlat avui d'intel·ligència artificial, al final semblarà que només parlem d'això.
438
00:50:39,030 --> 00:50:50,433
I m'agradaria parlar d'una cosa que és de la intel·ligència humana. No té res a veure amb medicina ni amb urgències, però sí que té a veure amb la salut de les persones i també salut laboral.
439
00:50:50,580 --> 00:50:57,800
I és un pòdcast. És un pòdcast que es diu "L'ofici de viure", d'en Gaspar Hernàndez, suposo que molts el coneixeu.
440
00:50:57,800 --> 00:50:59,966
Ui, això és un històric de la ràdio.
441
00:50:59,960 --> 00:51:09,500
Sí, sí, sí. Fa mil anys que fa aquest pòdcast i a la ràdio i tot això, fa l'ofici de viure. Es diu així, el seu pòdcast i el programa de ràdio i això, l'ofici de viure.
442
00:51:09,833 --> 00:51:21,733
I la veritat és que parla de temes molt interessants i com a exemple, té un episodi que el va publicar el 6 d'abril, que el titulen "enfadar-se o no enfadar-se".
443
00:51:21,733 --> 00:51:35,700
I quan l'anava escoltant, clar, anava pensant amb la meva feina, que hi treballem molta gent i les possibilitats de trobar-te amb gent que s'enfaden són moltes. I parlo de professionals i de pacients, eh?
444
00:51:35,866 --> 00:51:49,266
I parla de més que el fet d'enfadar-se puntualment en alguna situació concreta, sinó la gent que viu amb aquesta forma de ser, d'estar enfadat i sempre buscant la cosa negativa a totes les coses.
445
00:51:49,260 --> 00:51:56,320
I ens expliquen doncs el perquè i què es pot fer i d'on te ve tot això i a partir d'aquí també ens expliquen...
446
00:51:56,320 --> 00:52:04,820
Aquí normalment, en l'ofici de viure, en Gaspar Hernàndez dirigeix la conversa, que normalment són dos psicòlegs i una altra persona que és no sé què,
447
00:52:04,866 --> 00:52:15,166
però sempre hi han psicòlegs. I amb l'excusa de parlar del tema d'enfadar-se i aquestes coses, també t'expliquen temes de comunicació interpersonal, comunicació no verbal i aquestes coses.
448
00:52:15,366 --> 00:52:25,800
I em va semblar súper útil amb gent que treballem en equip, i amb equips molt grans i sempre amb gent molt diferent i molt complexe,
449
00:52:25,833 --> 00:52:39,000
i amb una feina que exigeix comunicar-se molt bé i exigeix estar molt coordinats i que ens entenguem i que tot hauria de ser així, però que la veritat costa molt, doncs escoltar l'ofici de viure de vegades,
450
00:52:39,033 --> 00:52:46,633
penso que ens pot ajudar amb això. I aquest episodi en concret parla molt de comunicació entre persones i comunicació quan hi han problemes entre mig,
451
00:52:46,630 --> 00:52:51,033
que un s'enfada amb un altre, no sé què, doncs el perquè i què podem fer i aquestes coses.
452
00:52:51,333 --> 00:53:07,766
No té res a veure amb medicina ni urgències directament, però penso que seguretat del pacient pot millorar molt si controlem una miqueta l'enfadament crònic que moltes vegades veiem a qualsevol empresa on hi treballin més de tres persones.
453
00:53:08,280 --> 00:53:11,850
Molt bé. Aquest també m'hauré d'apuntar, eh, perquè, va, més feina.
454
00:53:11,850 --> 00:53:14,900
L'has escoltat alguna vegada, l'ofici de viure, l'has escoltat alguna vegada o no?
455
00:53:14,900 --> 00:53:22,233
Sí, sí, sí l'he escoltat alguna vegada. El que passa és que hi ha un moment, la frontera entre tot això del benestar i els abraça-arbres és molt curta.
456
00:53:23,733 --> 00:53:32,666
Saps? I llavors hi ha un moment que, uf! Saps? la frontera és molt estreta, llavors a vegades dius, "Ui aquí em sembla que ens estem anant ja massa cap a..."
457
00:53:32,660 --> 00:53:42,133
Sí, clar. Aquí fan molts episodis i xarren molt, vull dir que pots anar seleccionant tu el tema que et sembla que et pot interessar, te l'escoltes i el que no, no. I porta gent molt interessant.
458
00:53:42,200 --> 00:53:51,466
Evidentment, de vegades pot ser així una miqueta abraça-arbres i no sé què, però moltes vegades són temes explicats des del punt de vista científic, científic.
459
00:53:51,633 --> 00:53:56,320
Molt bé. Doncs posarem l'enllaç d'aquest episodi, el pòdcast de l'ofici de viure, el posarem a les notes de l'episodi també.
460
00:53:56,320 --> 00:53:58,400
Fantàstic. I em sembla que ja estem, no?
461
00:53:58,400 --> 00:53:58,800
Ja estem.
462
00:53:58,800 --> 00:54:04,766
totes les seccions, el tema principal... i ja ens podem acomiadar fins al propera temporada, no?
463
00:54:04,800 --> 00:54:12,520
Sí, que per qüestions meves, aquest estiu està una miqueta complicat de gravar per altres mogudes en què estic ficat
464
00:54:12,520 --> 00:54:20,200
i hem dit amb el Xavi de començar la temporada, en comptes de començar-la al juny, que ja anem tard, perquè l'acabarem al juny en comptes de començar-la al juny.
465
00:54:20,250 --> 00:54:26,733
Començar-la al setembre. Per tant, doncs, ens tornem a retrobar al setembre. Encara que de fet, si esteu al grup de Telegram, doncs estem allà,
466
00:54:26,766 --> 00:54:32,840
que vaig penjant fotos i coses, així en plan repte, a la gent del grup de Telegram i després faig un vídeo explicant-ho.
467
00:54:32,966 --> 00:54:38,230
Si us agrada, escolta, digueu-ho allà al grup de Telegram, que sempre va bé quan la gent et reconeix la feina que fas i tal, això està bé.
468
00:54:38,230 --> 00:54:41,433
Fantàstic. Ens veiem al, a finals del setembre.
469
00:54:41,500 --> 00:54:43,733
Al setembre. Vinga, va, que vagi molt bé
470
00:54:43,733 --> 00:54:44,566
Bon estiu a tothom.
471
00:54:44,566 --> 00:54:45,833
Gràcies, fins ara. Adéu.
472
00:54:46,633 --> 00:54:50,010
Us compartiré abans de la presentació, hòstia Albert, de debó.